Curs Llegim Llull
El curs “Llegim Llull” està destinat al públic general que tengui interès en aprofundir en la lectura de les obres de Ramon Llull i més especialment als professionals de l’àrea de Llengua i Literatura Catalanes que vulguin millorar la seva formació sobre aquest autor. L’objectiu del curs és apropar i donar les eines necessàries a per a la lectura autònoma de les obres catalanes més destacades de Ramon Llull. Per això, el curs s’organitza entorn de sessions teoricopràctiques conduïdes per experts, amb la finalitat d’introduir les obres, oferir-ne mecanismes per a la lectura i comprensió i connectar-les amb l’actualitat.
Les sessions es realitzaran íntegrament en línia, a través de la plataforma Zoom.
Novena sessió: Mil proverbis (1302)
A càrrec de Francesc Tous, doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, amb una tesi titulada Les col·leccions de proverbis de Ramon Llull: estudi de conjunt i edició crítica dels ‘Mil proverbis’ i els ‘Proverbis d’ensenyament’. Des del 2009 és col·laborador del Centre de Documentació Ramon Llull. Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per la Dra. Lola Badia i forma part del Grup de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana (SGR2017-142). Ha fet estades de recerca a París (2011), on va participar en el Projecte ALIENTO, dedicat a la recopilació i l’estudi dels enunciats sapiencials medievals, i a Friburg de Brisgòvia (2012), seu del Raimundus-Lullus-Institut. Ha estat professor d’estudis catalans a la Universitat de la Sorbona (2016-2018) i a la Università per Stranieri di Siena (2018-2020). Actualment, és investigador postdoctoral a la Universitat de Girona.
Vuitena sessió: Medicina de pecat i la poètica lul·liana (1300)
A càrrec d’Anna Fernàndez-Clot, doctora en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de Barcelona (2017). Investigadora postdoctoral al projecte “Ioculator seu Mimus. Performing Music and Poetry in Medieval Iberia”, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB. Membre del Centre de Documentació Ramon Llull i del Grup de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana. Coordina el portal Manícula: taller d’edició i anotació de textos. Ha participat en l’elaboració de la Base de Dades Ramon Llull, del Diccionari de Textos Catalans Antics i del Nou Glossari General Lul·lià, i col·labora en l’edició de la sèrie NEORL.
Setena sessió: Arbre de ciència: Arbre exemplifical (1295-1296)
A càrrec de Lola Badia, doctora en Filologia Romànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), catedràtica i professora emèrita de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (1983). Responsable del Grup de Recerca Consolidat de Literatura i Cultura Catalanes Medievals, directora del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona i coordinadora, juntament amb Albert Soler, de la Base de Dades Ramon Llull.
Sisena sessió: Llibre de meravelles (1287-1289)
A càrrec d’Eugènia Gisbert, doctora per la Universitat de Barcelona (2011) amb una edició crítica parcial del Llibre de meravelles de Ramon Llull. Membre del Centre de Documentació Ramon Llull i del Taller d’Anotació d’Obres de Ramon Llull, ha participat en diversos grups de recerca. Ha col·laborat en l’edició crítica dels Començaments de filosofia de Ramon Llull i en la revisió i actualització de l’edició del Llibre de meravelles duta a terme per A. Bonner. Actualment, treballa en l’edició d’un recull d’articles lul·lians d’A. Bonner i en l’estudi del Llibre de les bèsties. És tècnica superior de planificació lingüística a la Generalitat de Catalunya.
Cinquena sessió: Llibre del gentil (1274-1276)
A càrrec de Jordi Gayà, doctor en Teologia per la Universitat de Freiburg (1975), professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca i de la Facultat de Teologia de Catalunya, i rector de la Maioricensis Schola Lullistica.
Quarta sessió: Llibre d’Amic e Amat
A càrrec d’Arnau Vives, doctorat a la UB recentment amb una tesi sobre la metàfora de l’amic i l’amat en l’obra de Ramon Llull; també estudia Jacint Verdaguer i Marià Manent. Actualment, és professor associat a la UAB i secretari de la revista Llengua & Literatura de l’IEC. Participa en un projecte d’innovació docent a la UB sobre literatura i meditació.
Tercera sessió: Romanç d’Evast e Blaquerna (1271-1274)
A càrrec d’Albert Soler, doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1991); premi extraordinari de doctorat. Professor de literatura catalana medieval. S’ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIII; sobretot, en Ramon Llull. És autor de les edicions crítiques del Llibre de l’orde de cavalleria (1988), del Llibre d’amic i amat (1995), del Romanç d’Evast e Blaquerna (2009, en col·laboració amb Joan Santanach) i del Llibre de contemplació en Déu (2016, en col·laboració amb Antoni Ignasi Alomar, Montserrat Lluch i Aina Sitjes). Des de 2008 dirigeix la col·lecció Nova Edició de les Obres de Ramon Llull. Coordina, juntament amb Lola Badia, la Base de Dades Ramon Llull. Ha dirigit el Nou Glossari General Lul·lià. Des d’octubre de 2021 és director del Centre de Documentació Ramon Llull.
Segona sessió: Llibre de contemplació en Déu (1271-1274)
A càrrec de Josep E. Rubio, doctor en Filologia Catalana. Llicenciat en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de València. Premi extraordinari de llicenciatura i Premi extraordinari de doctorat. La seva investigació se centra especialment en la gestació del mètode lul·lià de l’Art de trobar veritat i en la seva presència en l’obra literària de Llull. Combina estudis de filosofia i teologia medieval amb l’anàlisi de textos medievals, com els sermons de Sant Vicent Ferrer.
Primera sessió: Introducció al curs: Ramon Llull i la llengua medieval
A càrrec de Josep Ramon Santiago, tècnic superior del Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació de la UIB i professor associat d’Història Social al Grau de Llengua i Literatura Catalanes; i Pere Garau, tècnic superior de la Càtedra Ramon Llull de la UIB i professor associat de Lingüística al Grau de Llengua i Literatura Espanyoles.
Presentació de l’op. 64 de Ramon Llull: Ars ad faciendum et soluendum quaestiones, a cura del Dr. Joan Carles Simó Artero
L’obra ha estat editada per l’Editorial Brepols (Corpus Christianorum Continuatio Mediaeualis).
Hi intervindran: Dr. Jordi Gayà (Maioricensis Schola Lullistica), Dr. Antoni Dols (Centre d’Estudis Teològics de Mallorca), Dra. Maria Isabel Ripoll (Càtedra Ramon Llull – Universitat de les Illes Balears) i Dra. Viola Tenge-Wolf (Raimundus Lullus Institut – Universitat de Freiburg)
Comptarem amb una lectura dramatitzada a càrrec de l’actriu Lina Mira i d’una actuació musical a càrrec de Studium, cor de cambra, dirigit per Carles Ponseti.
Interpretació del Plant de la Verge de Ramon Llull a càrrec de l’Escolania de Lluc
El Plant de la Verge, o en l’original lul·lià Desconhort de Nostra Dona, és una bellíssima composició poètica de trenta-dues estrofes alexandrines monorimes que Ramon Llull va compondre entre 1290 i 1294, probablement a Nàpols. Emmarcada en la tradició del planctus Mariae propi de la cristiandat medieval, s’hi narra la passió i mort de Crist, amb la veu de Maria, la mare desconsolada que plora la humiliació i la crucifixió del Fill Jesús. Per commoure els oïdors, la protagonista s’hi adreça sovint, tot i que també interpel·la els altres personatges presents a la passió, com Judes, els jueus, els àngels, Joan l’Evangelista i les Maries.
L’estat de la Verge alterna sempre entre la joia (gaug) i la tristesa (ira), la joia per la salvació de la humanitat per la qual era necessari sacrificar el Fill de Déu i la tristesa per la mort del seu fill innocent. Maria no és estàtica com implica l’stabat de l’evangeli de Joan (19:25) i ensenya amb la seva proxèmica l’estat anímic propi, sempre però amb una delicadesa que no es troba en altres autors que han tractat el mateix tema (p. e. Iacopone da Todi). El Desconhort de nostra Dona és, a més, una de les poquíssimes obres lul·lianes on l’Art no hi té un paper destacat: és un «cant d’amor» (com versa l’última estrofa) d’un gran enamorat de la verge Maria, el nostre Ramon Llull.
Congrés Internacional Ramon Llull i Itàlia: viatges, relacions, lul·lisme
«Fenit és aquest tractat en la ciutat de Nàpols en l’anyn de la encarnatió de mil e .cc.xc.iiij. en la vespra de pascha»
En una de les estades de Llull a Itàlia, Ramon Llull acabava el llibre de Lo sisè seny, lo qual apelam affatus amb el colofó que ara dona nom a aquest congrés. El Congrés Internacional «Ramon Llull i Itàlia: viatges, relacions, lul·lisme», organitzat per la Càtedra Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears, convida a acompanyar Llull en els seus viatges a Itàlia, des de la primera visita a la cort Papal (1287), fins a l’estada a Messina (1313-1314), les relacions que hi establí, així com la pervivència del llegat lul·lià al llarg dels segles. El congrés tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 d’abril de 2022 a Palma
| Dates: 6, 7 i 8 d’abril de 2022 |
| Lloc: Palma, Universitat de les Illes Balears |
| Web: catedraramonllull.uib.cat |
| Contacte: Pere Garau (p.garau@uib.cat) |
Comitè científic
- Lola Badia (Universitat de Barcelona)
- Gabriel Ensenyat (Universitat de les Illes Balears)
- Alexandre Fidora (Universitat Autònoma de Barcelona)
- Michela Pereira (Società Internazionale per lo Studio del Medioevo Latino)
- Elena Pistolesi (Università per Stranieri di Perugia)
- Maribel Ripoll (Universitat de les Illes Balears)
- Josep E. Rubio (Universitat de València)
- Simone Sari (Universitat de Barcelona)
- Albert Soler (Universitat de Barcelona)
Comitè organitzador
- Pere Garau (Universitat de les Illes Balears)
- Elena Pistolesi (Università per Stranieri di Perugia)
- Maribel Ripoll (Universitat de les Illes Balears)
- Simone Sari (Universitat de Barcelona)